Sheffield!

On 28 June I will go to England to improve my English.
For three weeks living in a family home. This family will give me a room to sleep, breakfast and dinner. During the day I will go to study in a school and in the evening I will do activities like visit museums meet with friends ... And every weekend with the family.
It will be an adventure, but I am a bit scared because I won't know anyone. and English people is different from Catalonian people, they have much more discipline and teh food is so different too. But aside from all that I really want to go.
I think that with this expirience I will learn to be more responsible and to be more self confident because I won't be with people I know and I will have to decide thinks by myself.

Retrum 2.

Títol: Retrum 2. La neu negra

Autor: Francesc Miralles.

Editorial: La galera.

ISBN: 978-84-246-3616-6.

Edició: 2011

Pàgines: 323.

Preu:: 18,95 €

Resum:

En Christian és a la tomba d’en Julià, explicant tot el que li ha succeït a Retrum. Els rituals als cementiri continuen i l’amor no correspost de l’Alba cap en Chris també. El pare d’en Chris refà la seva vida amb la Gina, que té una filla de la mateixa edat que en Chris, la Bridy.

L’Alba comença a canviar per agradar en Chris, es vesteix de negre, escolta música més aviat fosca... Fins al punt que comença a envoltar-se de mala gent,que porta creus satàniques.

Al grup de Retrum, se’ls presenta un grup que fa malícies als cementiris, i que es dedica a destrossar les tombes, però se’ls hi en va de les mans i el grup satànic crema l’església on hi ha  les inicials de RETRUM a la façana.

En Chris  va a Londres, està una temporada dormint al carrer fins que troba feina com a frega plats en un restaurant Xinés. El temps passa a Londres fins que, el Robert i la Lorena el van a visitar, li  expliquen que Alèxia ha desaparegut, però que tenen una adreça que ella mateixa els havia enviat per correu. Tots tres es dirigeixen cap a l’adreça, i allà troben la direcció d’una barca, on s’allotja l’Alèxia.

En Christian rep una altra visita inesperada, la Bridy.

Decideixen fer un concert en un pub, per aconseguir diners, al final de l’actuació s’apaguen els llums i es troba un bassal de sang, just on cantava l’Alèxia. Havia tornat a desaparèixer. Els quatre amics pensen que ja tornarà, i per aixó en Robert i la Bridy empenen un viatge per passejar el seu amor, la Lorena se’n torna cap a Barcelona i en Chris espera el retorn de l’Alèxia.

A en Chris li arriba una carta que diu que l’Alèxia ha perdut molta sang, i que si vol salvar-la haurà de passar unes quantes proves, en arribar a l’ultima es troba l’Alèxia sagnant i a l’Alba al seu costat. L’Alba va fer un discurs i en acabar els va dir que sentia haver-los fet tant de mal i se suïcida.

Critica:

La segona part de Retrum m’ha intrigat i m’ha agradat més que la primera, perquè ha tingut més història i perquè cada pàgina que passava em deixava  més intrigada.

El final ha sigut molt sorprenent ja que qui es mor qui semblava que hauria de morir

També m’ha agradat molt l’inici de cada capítol perquè també tenia frases de poetes i escriptors famosos, una de les frases que m’ha fet pensar i veure que és veritat és:  “L’amistat  pot existir entre un home i una dona, però perquè això passi ha d’haver-hi una certa antipatia física” Nietzche, Friedrich.

Però aquest cop s’ha ma fet molt pesat perquè tota l’estona l’ Alèxia desapareixia.

Hi ha parts que les hagués suprimit perquè son força pesades i no tenen gaire importància en la història com la part en que coneix una noia que és diu Rosie, i que no torna a sortir més a la història.

Retrum.

Títol: Retrum. Quan érem morts
Autor: Francesc Miralles
Publicació: Març 2010
Editorial: La Galera
ISBN: 978-84-246-3378-3
Preu: 17.95 €

Sinopsis: 

En Christian és un noi de 16 anys que viu a Teià amb el seu pare, amb qui té una relació distant i freda, quasi mai parlen. Arrel de la mort del seu germà bessó, la mare ja no viu amb ells.

La història comença quan en Christian és al cementiri, visitant la tomba del seu germà bessó, mort d’un accident de moto. Aleshores es troba amb tres personatges vestits de negre, en Robert la Lorena i l’Alèxia, de la seva mateixa edat, que l’amenacen dient-li que si no marxa del cementiri ho pagarà molt car. En Christian, indignat, es nega a fer el que li demanen i per aquest motiu l’apallissen. Els tres personatges  es sorprenen de que no s’espanti, i li ofereixen formar part del seu grup, Retrum, que es dedica a vetllar els morts. El noi accepta, però per poder entrar al grup haurà de passar una nit al cementiri. L’endemà li expliquen com fan els rituals, es pinten la cara de blanc i els llavis morats, i porten una flor morada a la solapa.

Hi ha una noia de l’institut que està enamorada d’en Christian, l’Alba, però amb  el temps l’Alèxia i en Christian acaben formant una parella.

Durant l’ hivern organitzen un viatge per a l’estiu  a Londres,  per anar a un dels cementiris més vells d’Europa: Hishatge. Un cop allà, i durant el ritual, l’Alèxia es mostra inquieta i espantada. Per culpa de la boira els quatre personatges es perden, i de sobte en Christian sent un crit de l’Alèxia, la busca i se la troba a una plaça del cementiri, amb un ganivet que li travessa l’estómac. Els personatges decideixen tornar a casa arrel de la mort de l’alèxia.

En Christian, trist, es  deixa portar per la seva companya , l’Alba, amb qui té un amor fugaç, perquè en Christian veu l’Alexia per tot arreu.

Amb el temps en Christian descobreix que qui va morir al cementiri en realitat era la Mirta, la germana bessona de l’Alèxia. L’Alèxia promet que venjarà la mort de la seva germana.

Critica:

Aquest llibre m’ha agradat molt, ja que és una història diferent, intrigant , amb misteri i amb amor. M’han agradat molt els capítols introduïts per frases de poetes i escriptors famosos com per exemple: “El món és rodó per la qual cosa el lloc que sembla el final també en pot ser el principi” Baker, Ivy.

També el que m’ha agradat molt és el final, perquè és molt sorprenent, ja que la que resulta assassinada és la germana bessona de l’Alèxia.

Els personatges els trobo molt encertats ja que cadascun realitza una part important en la història, i si en algun moment en falta algun, es nota.

També m’ha agradat molt la manera que te l’autor de narrar la història, perquè sempre et deixa amb la intriga i per això es un llibre fàcil de llegir i gens pesat.

Però també hi ha algunes parts que es fan pesades, com ara els poemes que en Christian llegeix o les lletres de les cançons que escolta.

Aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre els prejudicis, no s’ha de jutjar la gent per el seu aspecte i no s’ha de tenir por dels morts, sinó dels vius.  

Resenya

 Cuidad de Dios

Direcció: Fernando Meirelles
Guió: Bráulio Mantovani; basado en la novela de Paolo Lins
Producció: Globo Films, Lumière, Wild Bunch
Duració: 135 min
País: Brasil
Any de producció: 2002
Protagonistes: Alexandre Rodriguez (Buscapé), Leandro Firmino da Hora (Zé Pequeno), Douglas Silva (Dadinho), Jonathan Haasengen (Cabelleira),

Cuidad de Dios es una  historia basada en fets reals.

Se situa a Rio de Janeiro a finals dels anys 60 i principi dels 80

Buscapè es un dels nens protagonistes que té 11 anys, el seu somni es ser fotògraf .

Dadhino l’altre protagonista de la mateixa edat, que el seu somni es convertir-se n el criminal més famós de la ciutat, el seu somni comença fent encàrrecs a delinqüents.

A poc a poc s’introdueix al crim gràcies a la banda Cabeleria.

I Buscapè segueix estudiant, i de tant en tant treballa., I Dadhino ja comença a formar el seu grup. Quan descobreix, que la cocaïna li dona més diners que els robatoris, comença a formar el seu negoci.

Finalment Buscapè aconsegueix una càmera fotogràfica i comença a realitzar el seu somni.

Dadhino també comença el seu somni i és conegut com “Ze PequeÑo”, el criminal i traficant  més famós que gràcies als seus amics i a un grup de nens manté el seu poder.

Comença la guerra a Ciudad de Dios arrel de la violació, de la novia de “Manu Galhina”. El noi vol venjar-se perquè la policía corrupta no l’ajuda, és el moment en què Buscapè aconsegueix una fotografia de la corrupció. Abans de que la pugui publicar “Ze Pequeño” és assassinat pel grup de nens perquè es volen venjar de l’assasinat de un d’ells.

Finalment Buscapè publica les fotografiés de la corrupció i del assassinat i es fa famós.

Els actors estan molt ben triat, però Buscapé hauria de ser molt mes agressiu ja que les condicions de vida d’aquella cuitat l’han d’influir en la seva personalitat, tot i estar basat en fets reals.

Aquesta pel·lícula és molt commovedora perquè és molt propera, per alguns documentals que he vist sobre Brasil i es fa tan real que sembla que hi estiguis dintre.

POEMES OBJECTE DE CHEMA MADOX

Com a casa, res!

                              La direcció d'un hotel.

                                                             

                             Quadre en erupció

Un volcà en  erupció

Sentiments reflectits.

La finestra on hi han frases escrites

                              Talla i cus

                             Agulla i tisores

                      El teatre de la lluna

                         Focus en forma de lluna.

                               

              L'escorredor dels plats del carrer

                     Claveguera on i pots ficar els plats

                   Fulles de lletres.

Un arbre on no hi ha fulla.

Un dia d'estiu

De cop i volta ens posàrem a córrer fins arribar a un camp.

M'agradava sentir com les gotes de pluja queien sobre el meu  cabell i per la meva roba fins arribar-ne a la pell. Vaig tancar els ulls, vaig respirar fort i vaig sentir l'olor de la terra molla, de l'herba fresca i vaig sentir una sensació de llibertat molt gran.

Vaig mirar al meu voltant i vaig veure com la gent marxava corrents cap els cotxes per refugiar-se de la pluja i dels trons.

Amb els nostres amics ens vam mirar, vam somriure, i vàrem començar a córrer, a saltar... A sentir la llibertat que et dóna la natura en moments com aquets.

Els dimarts amb Morrie

Avui els he preparat als meus alumnes un debat sobre el silenci.

 He entrat a l’aula i durant 30 min no he dit res. Al principi, tots estaven xerrant, posant-se als seus llocs, un grup de noies estaven parlant i xiuxiuejant, fins que un alumne els ha dit que callessin. Una de les noies ha

demanat perdó.

 I ha començat aquell silenci tan incòmode.

Aleshores els he preguntat, que què passava.

Un dels alumnes ha dit que aquell silenci s molt incòmode i aleshores hem començat r a parlar dels silencis, dels tipus de silenci que coneixen, del perquè de la seva incomoditat i hem estar reflexionant sobre el tema.

 Algun diuen que el silenci a vegades és el millor. La resposta d’altres és que el silenci era la base de la concentració…

 La qüestió és que es hem debatut el tema, que és del que es tractava l’activitat.