Avui els he preparat als meus alumnes un debat sobre el silenci.
He entrat a l’aula i durant 30 min no he dit res. Al principi, tots estaven xerrant, posant-se als seus llocs, un grup de noies estaven parlant i xiuxiuejant, fins que un alumne els ha dit que callessin. Una de les noies ha
demanat perdó.
I ha començat aquell silenci tan incòmode.
Aleshores els he preguntat, que què passava.
Un dels alumnes ha dit que aquell silenci s molt incòmode i aleshores hem començat r a parlar dels silencis, dels tipus de silenci que coneixen, del perquè de la seva incomoditat i hem estar reflexionant sobre el tema.
Algun diuen que el silenci a vegades és el millor. La resposta d’altres és que el silenci era la base de la concentració…
La qüestió és que es hem debatut el tema, que és del que es tractava l’activitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario