De cop i volta ens posàrem a córrer fins arribar a un camp.
M'agradava sentir com les gotes de pluja queien sobre el meu cabell i per la meva roba fins arribar-ne a la pell. Vaig tancar els ulls, vaig respirar fort i vaig sentir l'olor de la terra molla, de l'herba fresca i vaig sentir una sensació de llibertat molt gran.
Vaig mirar al meu voltant i vaig veure com la gent marxava corrents cap els cotxes per refugiar-se de la pluja i dels trons.
Amb els nostres amics ens vam mirar, vam somriure, i vàrem començar a córrer, a saltar... A sentir la llibertat que et dóna la natura en moments com aquets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario