Sóc lletja?

Ho reconec, no sóc gaire maca. Suposo que no s'equivoquen amb mi...

Pot ser sóc normal tirant a lletgeta, o pot ser tinc un no sé què però sóc molt bona noia.

Tampoc fa falta que em mirin d’aquesta manera, ni que comentin el meu aspecte, ni que ho diguin en veu alta. Ho sé, sé que no sóc prou bonica, però tampoc sóc un monstre lleig i espantós tret d’una pel·lícula de terror.

Siusplau m’agradaria que no em jutgéssiu només pel meu aspecte físic, i m’agradaria que em coneixeu-ho com a persona perquè tinc sentiments com tots vostè... Enteneu-me siusplau.

 

Sóc negatiu

Sóc negatiu. Es pensen que no ho sé?

No s’equivoquin amb mi, sé que sóc negatiu.

No sóc d’aquelles persones que d’un granet de sorra en fan una muntanya, ni d’aquelles persones que ho són perquè passen una mala temporada, ni sóc una persona, ni d’aquelles persones tan obsessives per un problema, no. 

Sóc negatiu i punt. Espantosament, horrorosament, fastigosament negatiu.

Em coneixen bé? Fixin-se, l’optimistes, i poca soltes que arribeu a ser, que ni us doneu conte de les desgracies què hi han a la vida...

 Comentin els meus pensaments, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves tristeses i que ben alegries i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès.

Es pensen que sóc una paranoïca? Això és que encara no em coneixan bé.