Retrum.

Títol: Retrum. Quan érem morts
Autor: Francesc Miralles
Publicació: Març 2010
Editorial: La Galera
ISBN: 978-84-246-3378-3
Preu: 17.95 €

Sinopsis: 

En Christian és un noi de 16 anys que viu a Teià amb el seu pare, amb qui té una relació distant i freda, quasi mai parlen. Arrel de la mort del seu germà bessó, la mare ja no viu amb ells.

La història comença quan en Christian és al cementiri, visitant la tomba del seu germà bessó, mort d’un accident de moto. Aleshores es troba amb tres personatges vestits de negre, en Robert la Lorena i l’Alèxia, de la seva mateixa edat, que l’amenacen dient-li que si no marxa del cementiri ho pagarà molt car. En Christian, indignat, es nega a fer el que li demanen i per aquest motiu l’apallissen. Els tres personatges  es sorprenen de que no s’espanti, i li ofereixen formar part del seu grup, Retrum, que es dedica a vetllar els morts. El noi accepta, però per poder entrar al grup haurà de passar una nit al cementiri. L’endemà li expliquen com fan els rituals, es pinten la cara de blanc i els llavis morats, i porten una flor morada a la solapa.

Hi ha una noia de l’institut que està enamorada d’en Christian, l’Alba, però amb  el temps l’Alèxia i en Christian acaben formant una parella.

Durant l’ hivern organitzen un viatge per a l’estiu  a Londres,  per anar a un dels cementiris més vells d’Europa: Hishatge. Un cop allà, i durant el ritual, l’Alèxia es mostra inquieta i espantada. Per culpa de la boira els quatre personatges es perden, i de sobte en Christian sent un crit de l’Alèxia, la busca i se la troba a una plaça del cementiri, amb un ganivet que li travessa l’estómac. Els personatges decideixen tornar a casa arrel de la mort de l’alèxia.

En Christian, trist, es  deixa portar per la seva companya , l’Alba, amb qui té un amor fugaç, perquè en Christian veu l’Alexia per tot arreu.

Amb el temps en Christian descobreix que qui va morir al cementiri en realitat era la Mirta, la germana bessona de l’Alèxia. L’Alèxia promet que venjarà la mort de la seva germana.

Critica:

Aquest llibre m’ha agradat molt, ja que és una història diferent, intrigant , amb misteri i amb amor. M’han agradat molt els capítols introduïts per frases de poetes i escriptors famosos com per exemple: “El món és rodó per la qual cosa el lloc que sembla el final també en pot ser el principi” Baker, Ivy.

També el que m’ha agradat molt és el final, perquè és molt sorprenent, ja que la que resulta assassinada és la germana bessona de l’Alèxia.

Els personatges els trobo molt encertats ja que cadascun realitza una part important en la història, i si en algun moment en falta algun, es nota.

També m’ha agradat molt la manera que te l’autor de narrar la història, perquè sempre et deixa amb la intriga i per això es un llibre fàcil de llegir i gens pesat.

Però també hi ha algunes parts que es fan pesades, com ara els poemes que en Christian llegeix o les lletres de les cançons que escolta.

Aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre els prejudicis, no s’ha de jutjar la gent per el seu aspecte i no s’ha de tenir por dels morts, sinó dels vius.