Retrum 2.

Títol: Retrum 2. La neu negra

Autor: Francesc Miralles.

Editorial: La galera.

ISBN: 978-84-246-3616-6.

Edició: 2011

Pàgines: 323.

Preu:: 18,95 €

Resum:

En Christian és a la tomba d’en Julià, explicant tot el que li ha succeït a Retrum. Els rituals als cementiri continuen i l’amor no correspost de l’Alba cap en Chris també. El pare d’en Chris refà la seva vida amb la Gina, que té una filla de la mateixa edat que en Chris, la Bridy.

L’Alba comença a canviar per agradar en Chris, es vesteix de negre, escolta música més aviat fosca... Fins al punt que comença a envoltar-se de mala gent,que porta creus satàniques.

Al grup de Retrum, se’ls presenta un grup que fa malícies als cementiris, i que es dedica a destrossar les tombes, però se’ls hi en va de les mans i el grup satànic crema l’església on hi ha  les inicials de RETRUM a la façana.

En Chris  va a Londres, està una temporada dormint al carrer fins que troba feina com a frega plats en un restaurant Xinés. El temps passa a Londres fins que, el Robert i la Lorena el van a visitar, li  expliquen que Alèxia ha desaparegut, però que tenen una adreça que ella mateixa els havia enviat per correu. Tots tres es dirigeixen cap a l’adreça, i allà troben la direcció d’una barca, on s’allotja l’Alèxia.

En Christian rep una altra visita inesperada, la Bridy.

Decideixen fer un concert en un pub, per aconseguir diners, al final de l’actuació s’apaguen els llums i es troba un bassal de sang, just on cantava l’Alèxia. Havia tornat a desaparèixer. Els quatre amics pensen que ja tornarà, i per aixó en Robert i la Bridy empenen un viatge per passejar el seu amor, la Lorena se’n torna cap a Barcelona i en Chris espera el retorn de l’Alèxia.

A en Chris li arriba una carta que diu que l’Alèxia ha perdut molta sang, i que si vol salvar-la haurà de passar unes quantes proves, en arribar a l’ultima es troba l’Alèxia sagnant i a l’Alba al seu costat. L’Alba va fer un discurs i en acabar els va dir que sentia haver-los fet tant de mal i se suïcida.

Critica:

La segona part de Retrum m’ha intrigat i m’ha agradat més que la primera, perquè ha tingut més història i perquè cada pàgina que passava em deixava  més intrigada.

El final ha sigut molt sorprenent ja que qui es mor qui semblava que hauria de morir

També m’ha agradat molt l’inici de cada capítol perquè també tenia frases de poetes i escriptors famosos, una de les frases que m’ha fet pensar i veure que és veritat és:  “L’amistat  pot existir entre un home i una dona, però perquè això passi ha d’haver-hi una certa antipatia física” Nietzche, Friedrich.

Però aquest cop s’ha ma fet molt pesat perquè tota l’estona l’ Alèxia desapareixia.

Hi ha parts que les hagués suprimit perquè son força pesades i no tenen gaire importància en la història com la part en que coneix una noia que és diu Rosie, i que no torna a sortir més a la història.