Monotonia

Porto deu anys treballant amb un telèfon i tancat entre quatre parets grises, treballo el “112” el número d’emergències. I n’estic cansat. Començo a les vuit i sé que em trucarà algú histèric a qui no podré entendre. Que intentaré que em parli amb més calma, que no podré tranquil·litzar-lo… I a les nou menys cinc esperaré impacient el meu company per canviar el torn. I arribar  final de mes per veure com tot el teu sou se te’n va

Ja en tinc prou! N’estic cansat, vull una feina tranquil·la, una feina on et sentís lliure, on viatgis, on poder sentir música i parar-te a les àrees de servei per fer un bon esmorzar… 

Ja ho sé! La meva feina serà camioner.